[[...Tot cambia...]]

Simplement hi han coses que no saps ni tu mateixa el perquè d’elles…

Això es el que passa, últimament tot per a mi ha canviat, i no em pregunteu perquè,perquè no sabria explicar-ho amb paraules.

Avui no estic molt inspirada per escriure, doncs no moltes paraules de felicitat rebosen els meus pensaments, així que simplement us deixo una cançó de Obrint Pas que durant un temps sona i ressona al meu cap, la qual em fa reviure molts sentiments, moments i situacions... es bo recordar, però si no fa mal...

Records - Obrint Pas

Pels carrers del sol i l’esperança
on vam deixar els nostres millors anys.
Amb les ulls plens de fred i enyorança
t’he recordat rient al meu costat.

Enyorant les hores
que hem passat,
recordant la vida
al teu costat.

Tants records,
tantes hores que hem passat,
tants somriures oblidats,
tantes vesprades que hem plenat
de sol i soledat.
Tants colors que han oxidat,
tants segons al teu costat,
tantes banderes que hem alçat
d‚esperança i combat,
de sol i soledat.

A les nits de pluja i mar tancada,
quan la foscor ofega tots els fars,
escric callat i amb la vista cansada
noves cançons que ja no escoltaràs.

Tants records...

Tants somnis que han ofegat,
tanta il·lusió que vam crear,
tantes imatges al meu cap,
tanta gent que ens ha deixat,
tants somriures que has apagat,
tants sentiments que no han canviat,
tants carrers que ens han estimat,
tants iris de complicitat,
tantes ferides a les mans,
tantes hores que hem parlat,
tantes històries per contar,
tants carrers que vam desgastar,
tantes places que vam plenar,
tantes fugides als camals,
tantes ferides a les mans,
tantes cares i punys alçats,
tanta il·lusió al caminar,
tantes cançons que vam cantar,
tants acords inacabats.

P.D.:Amb negreta les frases que millor expresen tot el que senc, tot el que senc que poc a poc ha cambiat...

sEnTimenTs oCuLTs…

Quantes vegades sentim eixa sensació de alegria, felicitat, ansietat, estrès, etc. però no ho demostrem? Avui em decideix a escriure sobre tots aquestos sentiments que no expressem dia a dia, eixos que anem guardant dintre nostre i que passen els dies sense veure la llum del dia.

Jo un milió de vegades m’agradaria cridar de alegria, de eufòria, plorar de tristesa i de enyorança, però sempre aquestos crits o llàgrimes es queden dintre de mi, sense expressar-se sense deixar veure a la gent el que senc.

I si no quan no li dius a una persona que l’estimes? Hi ha vegades que penses que es el millor, cossa que de vegades es millor, però si un amic deixa aquest món i no has tingut l’oportunitat de dir-li tot el que l’estimes et sents mal, el sents buit per la seua pèrdua i per no haver-li dit abans de la seua marxa el que l’estimes, això si que es el pitjor sentiment.

I el remordiment i culpabilitat? Remordiment de coses passades que no haurien tingut que passar, culpabilitat de coses mal fetes, es aleshores quan més ens costa demanar disculpes, quan més ens costa sincerar-nos en la gent que em fallat. I deixes passar el temps, i et sents malament amb tu mateixa, amb els teus actes, amb la teua manera d’actuar, amb la teua manera d’expressar-te als demès...