Com canviem...

"Pot ser l'arribada del fi d'aquest any em faça reflexionar de con han canviat les coses, o tal vegada siga enyorança...

A vegades les coses dia a dia canvien, i molt, però fins que un mateixa no mira enrere no s'adona de tot això que ha canviat i quan ho fa, dius, ostres i tant que han canviat!! Això és el que m'està passant.

Anit, parlant amb un vell i no tant vell company de classe en el seu temps, em va dir "esque fèiem un grup especial" i té tota la raó, jo no se de normal els grups a l'institut com son, però jo no pensava mai que serien així, al meu col·legi si, perquè érem pocs a classe, però a l'IES sempre m'havien dit que cadascú anava a la seua, i no se si perquè el primer curs érem poca gent a classe o per alguna cosa especial, però formarem un bon grup. Ara a valència s'enyora eixe grupet, però encara ens veiem eh? També em va dir "lo bo seria la vida de ara i el grup de l'any passat" en un principi ho veia tot perfecte, vida universitària amb la gent d'aquest grup especial m'apanyava, però que seria de la meua vida universitària sense el meu grup a classe? sense els meus cebarres? Realment l'únic que podem fer es mantindre aquest grup i fer que per molt que passe el temps estarem ací, amb les nostres quedaetes i algun que un altre sopar no?

No sols els companys han canviat, en general aquest any l'hem començat d'una manera i l'acabarem d'una altra. Començarem preocupats per el selectiu, i ara l'acabarem preocupats pels exàmens de febrer. També el començarem vivint a casa, i ara entre setmana vivim a una hora de casa. El començà a un lloc del món i ara l'acabaré a un altre lloc una mica diferent. L'any passat rodejada d'una gent, i aquest any d'una altra, iguals però diferents."

Realment, no ha eixit el text que volia.. però per fer molt de temps que no escric no puc demanar més.... a la pròxima!!!

Amb retràs però continuem...

Benvinguts, sereu pocs, però sereu benvinguts!

Començaré aquestes línies digen que la quarta inquilina del nostre pis ja se sap qui és, per desgràcia, i recalque, per desgràcia, Eva de Rafelcofer no ha superat setembre, aleshores ha vingut una amiga de Joana la de Simat, aquesta inquilina li diuen Tamara.

Dimarts dia 16, cap allà les 20h, Joana, Maria i Jo plegàvem al pis, per començar nostra aventura al pis... Per començar abans de que tancaren el Mercadona que tenim al costat del pis anàrem a carregar, i com no, les cervesetes a un pis d’estudiants no poden fallar, i bé així passàrem la nit, entre les cerveses i algun que un altre porret... i com no, a l’hora de dormir, al ser la primera nit de dormir ací totes sentien sorolls estranys...

Desprès poc a poc han anant passant coses, perquè amb un més que portem ja ací és per a passar cosetes, així que poc a poc vaig contant-vos en aquesta entrada. Començaré contant que el primer dia de Universitat, jo i Xavi, un xic que vaig conèixer a la matrícula, ens enganyarem de classe i entrarem a una de tercer, que vergonya!! I es que damunt estiguérem allí tota l’hora. També dir que ha classe, també hi ha gent de la Safor, els dos Marcs, Marc el de Gandia i Marc el de Potries, no obstant aquest últim Marc sols ha vingut dos dies a classe, però a partir del dilluns ja no Marc? Que des de el dia que estiguérem en ma casa tot el matí que no se t’he veu el pèl!

Pel que fa al pis, recalcar la súper manera de fer cafè de Maria, que ella posava el cafè dalt eh? La existència del conill ximo xirimito al pis, i els dies de no fer res, i les compres a mercadona amb la seua súper cançó de mercadona. I els canvis de mobles a les 4 del matí.

Jo i xirimito.

Com no comentar els dijousos de sopars; el primer dijous d’estar a valència (25-09-08) anàrem de sopar de xiques d’amigues, que be ho passàrem, a sopar a l’amsteleria i desprès a tarongers i per finalitzar la nit a las ànimas, amb la presència del uelo aquell, s’enrecordeu xiquetes? Que risa!!! Aquesta nit em vaig quedar a dormir a casa Nurieta.

Totes en el bar.

Desprès continuarem, amb el sopar de classe de segon de batxillerat en València (16-10-08), que anàrem a sopar a un bar que ara no recorde, i que possiblement mai recorde aquell nom, i desprès a tarongers, recordant la trencada de botelles de Joan, Josu i Jordi, també amb la visita per tarongers de gent coneguda com Helena, Elena, Gema, Adrià i conèixer a gent com Lluís i altres que ara no recorde el nom. Aquesta nit també anàrem a Ànimas, aquesta vegada a peu, que estava un poc lluny, però amb la diferència de que no se on vaig estar en tota la nit, sols se que quan em vaig trobar amb els meus companys en varen dir que piràvem, però com podia ser? Si soles portàvem allí 5 minuts? No no Maria, portem 4 hores... i per finalitzar la dormida al tramvia de Teresa i meua, que risa desprès!!! En resum, bona nit!

Montatge del sopar.

I finalment el sopar amb la classe de la Universitat, amb els cebarres, que anàrem als concerts de la plaça de bous de la setmana de benvinguda de la Universitat de valència, aquesta nit ho passàrem molt bé, sols se que quan entrarem ja estava súper mal i que vaig passar tota la nit d’ací cap allà, i desprès anàrem al disco party o alguna cosa així que està al barri del carme, on posen musica del rollo, nit perfecta. Aquesta nit em quedava a dormir a casa Manel, un company de classe, que viu a Meliana. Pel que fa a la gent de classe nit de P.M.!!

Montatge del sopar.

També hi ha que contar el dia de la sorpresa a casa Maria Peris, que era el seu aniversari i li férem una festa sorpresa, que agarràrem una xopà de por, i que improvisadament em vaig quedar a dormir a casa Núria, però la qüestió es que ho passàrem be eh?

Totes en casa Maria Peris.

Recordar els dos dinars de classe, el del dia dels quintos i el pans amb jardins (7-10-08) desprès i el que ens quedàrem a la Universitat (28-10-08) suposadament perquè teníem que fer lo de anàlisis, i dic suposadament perquè almenys jo, no vaig fer res, perquè a les 3 i mitja vaig pirar.

Esperant al tramvia un dia desprès de dinar.

La vesprada amb les dues “h”elenes al seu pis que anàrem a la zumeria (28-10-08), vinga que ens varem riure a la zumeria eh xiquetes? Si no podem eixir de casa, entre la zumeria, desprès en la font eixa... Vos vull barbaritats perles, eixa vesprada genial!!

Elena, Helena i Jo en la zumeria.

Recordar que a classe, les parides son prous, però ara sols en ve a casa la de Cebarra, i la de eixa es demostra igual que l’altra però no ho faig per si de cas no m’ix o la de ara no recorde com es feia, però feu-ho. I el super examen que fèrem jo i alba al despatx!!

Per últim, i no menys important, recordar les anades amb tren cap a valència, amb el dia que jugàrem al 7 i mig o fins i tot el dia que obrírem un paraigües al mig del tren.

Un dia al tren.

Fins ací aplega l’entrada de hui, espere que l’altra siga mes aviat i que us agrade!

Començem...

Canvi radical del blog, tal vegada de primera mà, no és estètic, però si que ho es en la temàtica. Al començament del canvi també volia que fora estètic, però el temps no és el meu aliat, així que amb una mica de paciència, estèticament canviarà!

Com alguns de vosaltres ja sabreu, enguany començaré la universitat, estudiant la Llicenciatura de Matemàtiques a la Universitat de València, en especial al campus de Burjassot. En aquesta nova etapa, faré la meua vida d’estudiant a Burjassot, a un pis de llogada, com tots els universitaris!

Aquest pis, el compartiré amb una de les meues companyes del Col·legi Santa Ana de Villalonga, Maria Mascarell d’Ador, per als coneguts, Maria la Rubia, i amb Joana, una xica de Simat de la Valldigna. No obstant, encara ens queda una altra inquilina per saber certament qui serà, pot ser Eva de Rafelcofer o pot ser una amiga de Joana, això ja es comunicarà.

Aquest blog, no se si per motius escolars durant el curs passat o per quina raó, el vaig deixar una mica abandonat, però ara, que començaré una nova etapa en la meua vida, m’agradaria tindre’l com un diari o alguna cosa per l’estil. Aquesta etapa és la que li dona vida al nom del blog, doncs jo soc de Rafelcofer, poble xicotet, i el anar a viure a Burjassot és una vida en la ciutat per a mi.

En aquest blog, escriuré el que ens passa al pis, a la universitat, les anècdotes més gracioses o el que fem dia a dia.

Espere que aquest projecte no es quede endarrere com els altres...

Fins un altra!!

I ara va de bo

Aquest serà un lloc, com va dir Adrià, serà un lloc on expressaré els meus pensaments, però aquesta vegada, en format digital... , un lloc més intim... on expressaré tot el que em passe per dins de mi...

Com que l'entrada primer estarà escrita a mà i desprès serà transcrita ací, el que està a cursiva,és el que es l'entrada en si, i el que no està escrit normal serà una introducció, ensenyeu-s'ho per a les pròximes entrades...



"Començant a escriure sobre aquest full, paraules que desprès transcriure al blog, per tal de començar aquesta aventura, que fa un temps volia començar, però que fins ara encara no m'havia atrevit a embarcar...

Aquest tercer trimestre, se'ns esta quedant curt. Curt per posar exàmens, sopars, dates per sortir de festa, vesprades amb amics, curt fins i tot per estudiar, doncs aquest serà el trimestre mes curt que tots, i ens tenim que preparar per a una prova, que anomenen selectivitat, que com el nom indica, selecciona a la gent per tal de decidir si està capacitada o no per fer una carrera o una altra... millor no parlar de la selectivitat, perquè em pose negra, sols de pensar el que és, i que fan, i que la tinc que fer... millor no parlar de com utilitzen aquesta prova com un colador, però aquesta vegada d'estudiants!!

Se, que no soc l'única que pensa que tot açò de la selectivitat és una botjeria, se que hi ha gent que se n'alegra, però el únic que se cert, es que no tenim més remei que passar-la si volem estudiar una carrera...

Com que sols ens queda un més (si sols un més!) per finalitzar el curs, almenys als de segon de batxillerat, us desitge a tots molta sort... i com al principi de curs es va dir: ja ho tenim be de claus, eh Adrià?

Oo Bona nit oO"

Fins açí arriba el que és la primera entrada d'aquest nou blog, el qual no se que serà d'ell... espere no abandonar-lo com l'altre, però no promet res...

"Vuelvo a las andadas....*"

Si, llegiu correctament, aquest Blog torna a tindre vida. Aquesta vegada trobe que tot açò funcionarà millor que al principi, doncs tinc clar del que vaig a buscar al escriure, temes a tractar (els quals ara son massa... poc a poc).
Ara per començar aquest blog, que millor que escriure amb un tema que realment tinc recent? Així que mans a l’obra...

L’altre dia(dilluns), amb l’excusa de que al san demà no tindria classe perquè anava d’excursió, vaig quedar amb un amic, i com que hi feia núvol em va dir, avui seria dia de fer la pujada al castell de Forna, que fa mes d’un any que esta esperant-nos... Així que sense pensar-ho dues vegades, arribarem a Forna i motxilla en mà pujarem al castell...

Primera sorpresa que trobarem durant el trajecte de pujada.. tot pedra, típic caminet per pujar a la muntanya “vamos”, i de sobte trobaves dos esglaons d’obra, que segurament estarien fets amb l’intenció de facilitar la pujada...
Una vegada arriben a la part del castell... una altra sorpresa ens esperava, ens adonem que hi havia un camí de pedres de "zig-zag" cosa que no dubte que havia segut obra de persones humanes doncs a les corbes observaves el reforçament del cement... i aleshores ens preguntem, per a que collons han realitzat aquest camí? Per a que han erosionat la muntanya d’aquesta mena? No ens explicàvem, però va ser arribar a la paret del castell i entendre-ho tot...

Si, el castell sols tenia una porta per tal de entrar a dins d’ell, i com no la porta la trobem tancada... segur que el camí l’havien fet per pujar aquesta porta amb un camió d’aquestos que els dona igual anar per muntanya que per carretera.... No aquesta no fou l’única sorpresa que tinguérem, sabíeu que als castells fa temps que també arriba la llum? No dic que arribe per tal de il·luminar-lo i fer-lo més atractiu, però s’estila tapar una mica els cables o soterrar-los millors, perquè mira que parava malament caminar per ai i anar trobant cement que intentava tapar els cables... dic intentar perquè es veia més tub roig pel qual anaven els cables que res...

També ens varem quedar parats al veure l’enorme menjament que havia patit la muntanya d’enfront de la del castell de Forna, causada per una cantera que hi havia, era una cosa impressionant, veure com des de la part inferior de la muntanya les continues explosions anaven menjant-se-la, i no era sols la part inferior, si no que tu podies observar com tota la part superior ja havia estat menjada... Si anem a aquest pas poc a poc construirem una enorme planura on fins i tot veurem Portugal, perquè al pas que anem... ací a la zona de la Safor tenim moltes canteres que dia a dia estan fent-se amb la nostra muntanya, una cosa que es de tots, una cosa que deuríem de cuidar i no destrossar-la... Doncs aquesta esta seguen destrossada per unes empreses, per un capitalisme... (aquest tema, capitalisme, es un dels que pense tractar més endavant...)

I la nostra última sorpresa, va ser baixant, una font que es trobava a mig camí, d’aquestes que son naturals, que naixen en mig de la muntanya i la seua aigua es súper bona. Jo sempre que he pujat a Forna recordava aquesta font on l’aigua estava gelada i sempre paràvem a beure... però aquesta vegada posava aigua no Potable!! Que ha passat?¿? Segur que també ha estat contaminada... tota una pèrdua.. ja ni es pot veure de l’aigua que sempre em begut...

P.D.: Espere que no se us faci llarg... tenia moltes ganes d’escriure d’aquest tema...