Passa el temps, i tu assegut al sofà del saló, però el temps va passant, i ja no saps en que pensar, doncs penses amb el que penses tot ho veus mal. Però aleshores veus que no estàs sola, que pots parlar, expressar-te, sentir opinions... es aleshores quant t’adones de que la teua vida no es gens ni maca pareguda al que hi era abans, però en canvi esta bé, et sens agust amb tots aquestos canvies, no obstant de tant en volta enyores alguns moments viscuts, doncs han segut massa moments i tant bons, que sempre romandran a la nostra memòria...
martes, 20 de noviembre de 2007
martes, 16 de octubre de 2007
[[...Tot cambia...]]
Simplement hi han coses que no saps ni tu mateixa el perquè d’elles…
Això es el que passa, últimament tot per a mi ha canviat, i no em pregunteu perquè,perquè no sabria explicar-ho amb paraules.
Avui no estic molt inspirada per escriure, doncs no moltes paraules de felicitat rebosen els meus pensaments, així que simplement us deixo una cançó de Obrint Pas que durant un temps sona i ressona al meu cap, la qual em fa reviure molts sentiments, moments i situacions... es bo recordar, però si no fa mal...
Pels carrers del sol i l’esperança
on vam deixar els nostres millors anys.
Amb les ulls plens de fred i enyorança
t’he recordat rient al meu costat.
Enyorant les hores
que hem passat,
recordant la vida
al teu costat.
Tants records,
tantes hores que hem passat,
tants somriures oblidats,
tantes vesprades que hem plenat
de sol i soledat.
Tants colors que han oxidat,
tants segons al teu costat,
tantes banderes que hem alçat
d‚esperança i combat,
de sol i soledat.
A les nits de pluja i mar tancada,
quan la foscor ofega tots els fars,
escric callat i amb la vista cansada
noves cançons que ja no escoltaràs.
Tants records...
Tants somnis que han ofegat,
tanta il·lusió que vam crear,
tantes imatges al meu cap,
tanta gent que ens ha deixat,
tants somriures que has apagat,
tants sentiments que no han canviat,
tants carrers que ens han estimat,
tants iris de complicitat,
tantes ferides a les mans,
tantes hores que hem parlat,
tantes històries per contar,
tants carrers que vam desgastar,
tantes places que vam plenar,
tantes fugides als camals,
tantes ferides a les mans,
tantes cares i punys alçats,
tanta il·lusió al caminar,
tantes cançons que vam cantar,
tants acords inacabats.
P.D.:Amb negreta les frases que millor expresen tot el que senc, tot el que senc que poc a poc ha cambiat...
lunes, 1 de octubre de 2007
sEnTimenTs oCuLTs…
Jo un milió de vegades m’agradaria cridar de alegria, de eufòria, plorar de tristesa i de enyorança, però sempre aquestos crits o llàgrimes es queden dintre de mi, sense expressar-se sense deixar veure a la gent el que senc.
I si no quan no li dius a una persona que l’estimes? Hi ha vegades que penses que es el millor, cossa que de vegades es millor, però si un amic deixa aquest món i no has tingut l’oportunitat de dir-li tot el que l’estimes et sents mal, el sents buit per la seua pèrdua i per no haver-li dit abans de la seua marxa el que l’estimes, això si que es el pitjor sentiment.
I el remordiment i culpabilitat? Remordiment de coses passades que no haurien tingut que passar, culpabilitat de coses mal fetes, es aleshores quan més ens costa demanar disculpes, quan més ens costa sincerar-nos en la gent que