Passa el temps...

Passa el temps, i tu assegut al sofà del saló, però el temps va passant, i ja no saps en que pensar, doncs penses amb el que penses tot ho veus mal. Però aleshores veus que no estàs sola, que pots parlar, expressar-te, sentir opinions... es aleshores quant t’adones de que la teua vida no es gens ni maca pareguda al que hi era abans, però en canvi esta bé, et sens agust amb tots aquestos canvies, no obstant de tant en volta enyores alguns moments viscuts, doncs han segut massa moments i tant bons, que sempre romandran a la nostra memòria...