sEnTimenTs oCuLTs…

Quantes vegades sentim eixa sensació de alegria, felicitat, ansietat, estrès, etc. però no ho demostrem? Avui em decideix a escriure sobre tots aquestos sentiments que no expressem dia a dia, eixos que anem guardant dintre nostre i que passen els dies sense veure la llum del dia.

Jo un milió de vegades m’agradaria cridar de alegria, de eufòria, plorar de tristesa i de enyorança, però sempre aquestos crits o llàgrimes es queden dintre de mi, sense expressar-se sense deixar veure a la gent el que senc.

I si no quan no li dius a una persona que l’estimes? Hi ha vegades que penses que es el millor, cossa que de vegades es millor, però si un amic deixa aquest món i no has tingut l’oportunitat de dir-li tot el que l’estimes et sents mal, el sents buit per la seua pèrdua i per no haver-li dit abans de la seua marxa el que l’estimes, això si que es el pitjor sentiment.

I el remordiment i culpabilitat? Remordiment de coses passades que no haurien tingut que passar, culpabilitat de coses mal fetes, es aleshores quan més ens costa demanar disculpes, quan més ens costa sincerar-nos en la gent que em fallat. I deixes passar el temps, i et sents malament amb tu mateixa, amb els teus actes, amb la teua manera d’actuar, amb la teua manera d’expressar-te als demès...