domingo, 2 de noviembre de 2008

Amb retràs però continuem...

Benvinguts, sereu pocs, però sereu benvinguts!



Començaré aquestes línies digen que la quarta inquilina del nostre pis ja se sap qui és, per desgràcia, i recalque, per desgràcia, Eva de Rafelcofer no ha superat setembre, aleshores ha vingut una amiga de Joana la de Simat, aquesta inquilina li diuen Tamara.



Dimarts dia 16, cap allà les 20h, Joana, Maria i Jo plegàvem al pis, per començar nostra aventura al pis... Per començar abans de que tancaren el Mercadona que tenim al costat del pis anàrem a carregar, i com no, les cervesetes a un pis d’estudiants no poden fallar, i bé així passàrem la nit, entre les cerveses i algun que un altre porret... i com no, a l’hora de dormir, al ser la primera nit de dormir ací totes sentien sorolls estranys...



Desprès poc a poc han anant passant coses, perquè amb un més que portem ja ací és per a passar cosetes, així que poc a poc vaig contant-vos en aquesta entrada. Començaré contant que el primer dia de Universitat, jo i Xavi, un xic que vaig conèixer a la matrícula, ens enganyarem de classe i entrarem a una de tercer, que vergonya!! I es que damunt estiguérem allí tota l’hora. També dir que ha classe, també hi ha gent de la Safor, els dos Marcs, Marc el de Gandia i Marc el de Potries, no obstant aquest últim Marc sols ha vingut dos dies a classe, però a partir del dilluns ja no Marc? Que des de el dia que estiguérem en ma casa tot el matí que no se t’he veu el pèl!



Pel que fa al pis, recalcar la súper manera de fer cafè de Maria, que ella posava el cafè dalt eh? La existència del conill ximo xirimito al pis, i els dies de no fer res, i les compres a mercadona amb la seua súper cançó de mercadona. I els canvis de mobles a les 4 del matí.



Jo i xirimito.



Com no comentar els dijousos de sopars; el primer dijous d’estar a valència (25-09-08) anàrem de sopar de xiques d’amigues, que be ho passàrem, a sopar a l’amsteleria i desprès a tarongers i per finalitzar la nit a las ànimas, amb la presència del uelo aquell, s’enrecordeu xiquetes? Que risa!!! Aquesta nit em vaig quedar a dormir a casa Nurieta.

Totes en el bar.



Desprès continuarem, amb el sopar de classe de segon de batxillerat en València (16-10-08), que anàrem a sopar a un bar que ara no recorde, i que possiblement mai recorde aquell nom, i desprès a tarongers, recordant la trencada de botelles de Joan, Josu i Jordi, també amb la visita per tarongers de gent coneguda com Helena, Elena, Gema, Adrià i conèixer a gent com Lluís i altres que ara no recorde el nom. Aquesta nit també anàrem a Ànimas, aquesta vegada a peu, que estava un poc lluny, però amb la diferència de que no se on vaig estar en tota la nit, sols se que quan em vaig trobar amb els meus companys en varen dir que piràvem, però com podia ser? Si soles portàvem allí 5 minuts? No no Maria, portem 4 hores... i per finalitzar la dormida al tramvia de Teresa i meua, que risa desprès!!! En resum, bona nit!



Montatge del sopar.



I finalment el sopar amb la classe de la Universitat, amb els cebarres, que anàrem als concerts de la plaça de bous de la setmana de benvinguda de la Universitat de valència, aquesta nit ho passàrem molt bé, sols se que quan entrarem ja estava súper mal i que vaig passar tota la nit d’ací cap allà, i desprès anàrem al disco party o alguna cosa així que està al barri del carme, on posen musica del rollo, nit perfecta. Aquesta nit em quedava a dormir a casa Manel, un company de classe, que viu a Meliana. Pel que fa a la gent de classe nit de P.M.!!

Montatge del sopar.



També hi ha que contar el dia de la sorpresa a casa Maria Peris, que era el seu aniversari i li férem una festa sorpresa, que agarràrem una xopà de por, i que improvisadament em vaig quedar a dormir a casa Núria, però la qüestió es que ho passàrem be eh?

Totes en casa Maria Peris.



Recordar els dos dinars de classe, el del dia dels quintos i el pans amb jardins (7-10-08) desprès i el que ens quedàrem a la Universitat (28-10-08) suposadament perquè teníem que fer lo de anàlisis, i dic suposadament perquè almenys jo, no vaig fer res, perquè a les 3 i mitja vaig pirar.

Esperant al tramvia un dia desprès de dinar.



La vesprada amb les dues “h”elenes al seu pis que anàrem a la zumeria (28-10-08), vinga que ens varem riure a la zumeria eh xiquetes? Si no podem eixir de casa, entre la zumeria, desprès en la font eixa... Vos vull barbaritats perles, eixa vesprada genial!!

Elena, Helena i Jo en la zumeria.



Recordar que a classe, les parides son prous, però ara sols en ve a casa la de Cebarra, i la de eixa es demostra igual que l’altra però no ho faig per si de cas no m’ix o la de ara no recorde com es feia, però feu-ho. I el super examen que fèrem jo i alba al despatx!!



Per últim, i no menys important, recordar les anades amb tren cap a valència, amb el dia que jugàrem al 7 i mig o fins i tot el dia que obrírem un paraigües al mig del tren.



Un dia al tren.



Fins ací aplega l’entrada de hui, espere que l’altra siga mes aviat i que us agrade!

6 comentarios:

mugiwara_juli dijo...

Ye, Marieta! Tu tmb amb blog? Ah, redeu! jajajaja, pareisc un avi... M´he llegit tots les teves entrades, q no son moltes, jejeje, dema ens veurem a classe i xarrarem, i xarrarem, xq es l´unic q sabem fer, jajajaja, dew!!!

nuria dijo...

ooohhhhh que xaxi!!!! a ma casa encara et queden dies per quedar-te i quedaes mil i una! tu avisam i ja stà!!!

saraaa dijo...

mariaaa

k malegre k ja estigues al 500 % eehhhh =)

i vaja morro k tens fenme escriuret en el costipat k tinc,,,¬¬


aci xer a tot =)


t'estimooo

asgo... dijo...

Buaaaa!!! Sao, que feia temps que m'havia de passar per ací, que et vaig enllaçar, però encara no havia complit la promesa de llegir l'entrada i posar-te un comentari...esque quan et poses a escriure... no hi ha qui et pare!!xD
Quan has dit lo de dormir a casa Manel.... recordes (no crec) quan ens cridaves prguntant-nos si estava manel?!jajaja que bona, tots al pis dels joans i andreu i tu preguntant per Manel.jajaja.
Bo, prompte dinaret de batxillers versió dissabte nit platja de gandia!!! =D
b7s!! i a veure si no tarde en actualitzar el meu bloc... que el tinc semiabandonat!
adeu!!

qui sap si la tendresa dijo...

Gràcies a tu, a vosaltres. L'homenatge d'ahir va ser genial. Veure a centenars de persones omplint aquell teatre feia posar la pell de gallina... Gràcies, per tot.

Una abraçada.
Cesk

Andreu_blog dijo...

com pega xirimito Maria!!! jaja, no pares d'escriure!

Per anar escoltant...