skip to main |
skip to sidebar
I estimar-te, però no poder dir res,
doncs amics sempre hem segut.
Et vaig conèixer, i per alguna raó,
tu ja entrares dins del meu cor,
però jo em vaig negar a admetre-ho
i a colps et vaig fer oblidar.
Més de dos anys han passat,
dos anys de gratificant amistat,
però ara torna aquest sentiment, torna dins meu,
però aquesta vegada és diferent.
Ara no vull oblidar,
no vull treure’t del meu cap,
però tampoc et puc tindre dins perquè mal em fa.
Et veig, i el somriure envaeix el meu rostre.
Tu, sempre tan feliç,
sempre amb alguna cosa que dir,
sempre amb la teua forma de ser,
que fa que estar al teu costat siga especial.
I veure’t, i parlar, i enmig d’un munt de gent,
oblidar per segons que rodejats estem,
i buscar-nos amb la mirada,
i intercanviar-nos mirades i somriures,
i fer d’aquelles nits moments inoblidables.
Els que hem coneixeu amb anterioritat, be sabeu que referent al tema de blogs per diversos he passat, començant per el de "Buscant el paradís", que més endavant es convertí en el de "Vida en la ciutat", i la creació desprès del de "Reflexions per pensar".
No obstant, crec que els he tingut una mica oblidats, i ara en que m'he adonat que simplement necessite un lloc per escriure, he creat un blog nou, per apartar els vells: www.marialasao.blogspot.com
A aquest blog he pujat a aquest les velles entrades, per no perdre la pista. Doncs part de mi són i no m'agradaria pedre'n. Ara a aquest nou blog pense escriure'n més a sovint, ja siguen coses que em passen, textos que escric o qualsevol altra cosa que vulgui compartir amb tots vosaltres.
Espere que us agrade!!
Una besà!!
Llibres, un munt en trobaràs. Actualment també pots trobar CD’s, VHS i DVD’s, la sala d’ordinadors, les sales d’estudi, les sales infantils, la sala de lectura, la cafeteria i fins i tot el registre històric. Sí, de la biblioteca estic parlant.
A època d’exàmens sempre plena la trobaràs d’estudiants que dels nervis estan, però que així i tot sempre tenen algun que un altre somriure amb el que sorprendre’ns.
Estan preocupats, dons aprovar la seua feina serà, no obstant, estona torbaran per baixar a lliurar el cap.
Molts d’ells venen sols, doncs en Agost ens trobem i no tots tenen amics que tenen que estudiar també, però qui ha dit que ací no es poden fer noves amistats, o retrobar-ne d’algunes de temps passats.
Amistats de biblioteca, eixes que en aquestos dies t’acompanyen i t’acompanyaran fins tot el mes, amb els que has compartit i compartiràs esmorzars, berenars, cigarrets i algun que un altre mal de cap.
Arribes a ella, i alguns ja et diuen, depenent el dia, ostres has vingut tard o has vingut prompte, majoritàriament tard. Vinga va, mans a l’obra que sinó no ens posem mai. Apunts i més apunts ens acompanyen, i com van passant les hores, els acompanyen més fulls.
Quan passa el temps, un pocs farts d’estar ja allí dalt poc a poc anem mirant-nos i sols en la mirada sabem que ja es hora d’anar cap a baix, per a desemboirar-se, doncs al fi i al cap tantes hores al davant dels apunts no hi podem estar.
Baix xerrem, ens diguem mil barbaritats i ens riguem, tot per oblidar momentàniament tota cosa relacionada amb els estudis. És hora de tornar cap a dalt, i continuar estudiant, quin mal de cap! No passa res, allà anem. Tots plegats i a estudiar. I d’aquesta forma anem passant matins... i vesprades!!!
Ja no hi pots més, el teu cap està a punt d’explotar de tants apunts en els que t’has cabussat. No passa res, ja és hora de marxar, però tranquils, demà tot torna a començar.
