Sentiments

I estimar-te, però no poder dir res,
doncs amics sempre hem segut.
Et vaig conèixer, i per alguna raó,
tu ja entrares dins del meu cor,
però jo em vaig negar a admetre-ho
i a colps et vaig fer oblidar.
Més de dos anys han passat,
dos anys de gratificant amistat,
però ara torna aquest sentiment, torna dins meu,
però aquesta vegada és diferent.
Ara no vull oblidar,
no vull treure’t del meu cap,
però tampoc et puc tindre dins perquè mal em fa.
Et veig, i el somriure envaeix el meu rostre.
Tu, sempre tan feliç,
sempre amb alguna cosa que dir,
sempre amb la teua forma de ser,
que fa que estar al teu costat siga especial.
I veure’t, i parlar, i enmig d’un munt de gent,
oblidar per segons que rodejats estem,
i buscar-nos amb la mirada,
i intercanviar-nos mirades i somriures,
i fer d’aquelles nits moments inoblidables.